FRITS PEL TURISME

Cròniques passades de vergonyosa actualitat

El menjar és a taula! La temporada turística està en marxa i ja tenim el foc ben encès. Mentre les famílies treballadores han sobreviscut a un altre hivern poc generós en ofertes laborals, les institucions i les empreses turístiques ja han posat l’oli a escalfar. A principis d’any es va celebrar a Madrid una nova edició de FITUR, la fira de turisme més important de l’estat espanyol, i, tal com prometia, va oferir el menú més golós pels addictes a la promoció turística. Com ja és habitual, Eivissa va participar per partida doble, amb el seu stand i dins del de Balears. Als grans empresaris del sector i a polítics de tot el món se’ls va oferir un tast de l’illa i van poder picar d’entre tota l’oferta, que els organitzadors asseguren és bona, polida i variada. Ara bé, com amb les tapes, petites dosis són delicioses, però si piques massa i sense control pots patir conseqüències desagradables. Després de les darreres temporades, llargues i massificades, Eivissa ha quedat empatxada. Aquest any 2018 s’enfronta a un nou estiu que segueix, si fa no fa, pel mateix camí. Institucions, societat civil, teixit empresarial i activistes tenen impressions ben diferents respecte als límits de l’illa i, com amb el menjar, n’hi ha per tots els gustos. Però alerta! Als restaurants, la llei obliga a informar dels al·lergògens i els preus han d’estar ben visibles a la porta d’entrada. És així quan parlem del sector que “dóna de menjar l’illa”? Es correspon la fotografia del plat amb la realitat que es serveix? Us proposem un repàs a les últimes temporades turístiques, a veure si descobrim què ha provocat, a més d’un, aquest mal de panxa.

Unes xifres d'aperitiu:

El negoci de l'oci nocturn creix

Cinc-cents milions és el que va facturar l’oci nocturn al 2017, un 4% més que 2016. El sector preveu créixer encara un 10% més.

La promoció turística també puja

Al 2018, Eivissa rebrà 1.821.579 euros per a promoció i 425.000 més per a formació turística. Un 34% més que al 2017.

- %
I els salaris, no pujen?

Tot i ser la comunitat amb “millor” creixement econòmic, a Balears el poder adquisitiu ha baixat un 4,5% en 5 anys.

Menús de temporada

─ 2012 ─

El plat de 2012 es caracteritza per l’exclusivitat dels ingredients que ofereix l’illa, que bat rècords històrics. Tot i que s’estava coent una salsa picant, amb l’aniversari del 15M i les respostes socials a la crisi econòmica, les elevades temperatures i les obligacions laborals de l’estiu van evaporar-la abans de temps. En tot cas, no encaixava amb els plans del chef per “reactivar l’economia”.

L’any 2012 la gent ha de sumar a la duresa pròpia de la temporada turística, les condicions imposades pels governs del PP per recuperar l’economia espanyola: reforma laboral, pujada d’impostos, retallades socials… Si antigament un cop començava la temporada s’oblidaven les penes de la insularitat, al 2012 ni tan sols l’ocupació pot amagar una realitat poc agradable, sobretot per a la classe treballadora, temporera o no, i per la salut ambiental del territori. El sector turístic i les institucions presumeixen de l’arribada de creuers, dels rècords d’ocupació hotelera i d’arribada de turistes, de l’establiment de nous hotels i dels serveis de luxe que projecten internacionalment l’illa. S’obliden, però, que més de 500 persones són forçades aquell any a emigrar per motius econòmics, que la pobresa venia d’augmentar un 79% entre 2008 i 2011 i que l’atur va augmentar més d’un 10% respecte a l’any anterior en plena temporada. El Govern aprova un decret per “reactivar l’economia” que permet autoritzar llicències exprés i ampliar horaris. Es regularitzen negocis que no estaven en regla i s’eviten complicacions administratives i costos burocràtics. No mostra la mateixa preocupació, en canvi, per la posidònia. Aquest pulmó del Mediterrani, ja amenaçat pel canvi climàtic, suporta megaiots i boat parties fondejats il·legalment, sense resposta institucional. De fet, des del Govern s’anuncia que es permeten fondejos sobre posidònia a 35 metres de profunditat. Els altres pulmons de l’illa, els arbres, pateixen un segon incendi a Benirràs, quan no feia ni dos anys que s’havia produït un sinistre similar. Als pulmons de les persones també els costa agafar oxigen: a la precarització de contractes i convenis es sumen les situacions irregulars denunciades a diversos hotels, la desarticulació d’una banda criminal dedicada a l’explotació sexual de dones i les retallades en la Llei de Dependència. La ciutadania es veu abocada a la pobresa tenint feina, mentre el principal sector de l’economia illenca augmenta els seus ingressos. Les desigualtats socials no deixen d’incrementar-se des de l’inici de la crisi, i són ja tan visibles que fins i tot a Eivissa, on hi havien pocs exemples de mobilització ciutadana, es veuen protestes a hospitals, centres educatius i al carrer. L’any s’acaba amb la sensació d’impunitat de les classes més altes, la tradicional celebració per part del sector turístic dels guanys (privats, obviant els costos comuns) i la incertesa, per part de les classes populars, de poder seguir vivint a l’illa. Tres aspectes de la realitat illenca que, malauradament, s’aguditzaran a les següents temporades.
Més retallades per la crisi

El Consell va retallar més de dos milions d’euros del seu pressupost per complir la Llei d’Estabilitat. Entre d’altres, van deixar sense obrir l’escoleta de Can Nebot.

1 /4
El frau en la contractació

El 25% dels contractes laborals de l’illa d’Eivissa estan en frau de llei, segons dades del Govern Balear. A més, es calcula que el 46% dels contractes legals són temporals.

%
Pel medi ambient

Tot i els grans gestos, la indústria balear no destina ni un 0,5% a la preservació del medi ambient, segons dades publicades l’any 2010.

─ 2013 ─

La deconstrucció de l’estat del benestar no passa desapercebuda. La crítica gastronòmica es desfà en elogis, amb titulars de nous rècords d’afluència i d’ocupació. El “lideratge” de l’economia balear a nivell estatal i, dins d’aquest, el motor eivissenc, no poden amagar, però, les conseqüències de la massificació: Col·lapse dels serveis públics bàsics, seriosos problemes de convivència i destrucció incontrolada del territori. Si l’any passat us va agradar, dues tasses.

All islands in one és l’eslogan que es tria a 2013 per a promocionar les Illes Balears. Des de “Ibiza” (mai és Eivissa quan es tracta de promoció turística) es fan spots publicitaris aprofitant el mateix missatge: en pocs minuts es mostra una illa idíl·lica, plena de tradició i cultura, amb platges tranquil·les on gaudir d’una naturalesa única i realitzar, amb comoditat i sense complicacions, l’esport que més t’agradi.

Aquesta imatge contrasta, però, amb la que es troben les persones que vénen a l’illa aquest estiu, que veuen com l’oferta hotelera i les platges es saturen mentre la premsa celebra que, ja al juliol, es superen els 3 milions de passatgers a l’aeroport.

La postal idíl·lica que es mostra al vídeo xoca amb la realitat. Greenpeace publica un estudi on indica que Sant Josep (el municipi amb més litoral d’Eivissa) està entre els deu municipis amb la costa més destruïda de tot l’Estat. Sant Antoni, per la seva part, regularitza 18 construccions il·legals a sòl rústic. Platges com les de Comte es converteixen en grans càmpings il·legals i durant tot l’estiu es recullen tones de residus per tot el litoral, tant mar endins com a l’interior. La tranquil·litat que es promocionava era difícil de trobar i eren habituals les queixes veïnals per l’elevat volum de les festes (legals i no) i pel tràfic dels avions.

Les retallades al sector públic i la saturació estiuenca havien col·lapsat els serveis sanitaris. L’hospital de Can Misses, l’únic centre hospitalari a les pitiüses, va rebre gairebé 15.000 casos durant juliol i agost, i milers de persones havien perdut l’assistència sanitària garantida. A la versió edulcorada de la realitat, però, el sector empresarial presumeix que Eivissa i Formentera són les úniques illes de Balears on augmenta el PIB i presenten una nova i ambiciosa aposta per “continuar” recuperant l’economia: el primer complexe Hard Rock Hotel d’Europa (que obrirà el 2014). Així, 2013 és l’any on s’aposta definitivament pel turisme de luxe, també amb l’arribada de més creuers i vaixells de més eslora i més selectes. En aquest sentit, el Port “Marina Ibiza” es posiciona com un dels nou ports més luxosos del món, on s’atraca per primer cop un megaiot de 244 milions d’euros. Aquesta bretxa econòmica i social no només s’evidencia amb els residents i amb la gent que arriba a treballar. A partir d’ara també haurem de parlar de classes socials entre els turistes, o com es diu al sector, de diferents “targets turístics”.

“Me he roto el alma trabajando”
Abel Matutes Jr.
Empresari local
Preu per nit

160€ val, de mitjana, un allotjament d’hotel. Una entrada de discoteca val entre 40€ i 120€. L’habitació més cara, a un hotel-discoteca, val 5.000€.

Cotxes durant l'estiu

100.000 vehicles circulen a l’estiu. Al menys uns 60.000 passen, cada dia, per la carretera de l’aeroport, els mesos més forts de la temporada. 

Pacients per metge

1.847 és la mitjana de pacients que ha d’atendre cada metge d’Eivissa. A infermeria la mitjana és de 1.970 pacients.

─ 2014 ─

Els amants de la gastronomia saben que repetir plat és senyal d’haver quedat satisfet en qualitat, però no en quantitat. Repetir amb dinars copiosos, però, no és recomanable. Eivissa s’ha acostumat a la massificació i reedita el menú per batre rècords de nou. S’ha repetit, fins i tot, un plat que pensàvem fora de carta: La bombolla immobiliària, alimentada per l’especulació amb els pisos turístics. Una proposta gens agradable per la gent treballadora i resident, molt allunyada del concepte d'”Ibiza Premium” promocionat el 2014.

Els rècords d’ocupació hotelera i d’arribada de turistes, com era d’esperar, es superaran de nou, però comportaran una de les pitjors situacions en les que es pot trobar una illa: la sequera. Les reserves hídriques cauen fins un 24% de la seva capacitat. Un recurs tan vital com l’aigua sembla no tenir gaire importància pel sector turístic, que un any més continua amb la promoció internacional amb la intenció de portar més turistes: Més embarcacions, més avions, més projectes hotelers, més festes de l’escuma, més camps de golf…

El sector preveu un estiu “optimista”, per mor dels conflictes bèl·lics i la inseguretat creixent a destinacions de la competència, a l’inici del qual destaca l’estrena del Hard Rock Hotel. La seva inauguració comporta un gran esdeveniment que rep centenars de turoperadors, agències de viatges i hotelers, tots valorant el gran potencial de la “marca Ibiza”. L’illa no s’escapa d’una tendència mundial a favor d’un tipus de turisme global més selecte i exclusiu, i que va aïllant poc a poc a la població general dels seus “petits privilegis”, entre d’altres les vacances. La gran majoria de turistes, en no poder assumir unes vacances tan luxoses, recorren en massa a allotjaments extrahotelers. Per l’altra banda, la població resident pateix els embats del mercat immobiliari, que aprofita la gran demanda d’ús turístic per augmentar notablement el preu de tots els habitatges, siguin luxosos o modestos. La gent comença a veure’s, literalment, al carrer, i ja no és infreqüent pels treballadors dormir a furgonetes, a coves o al bosc. Mentrestant, alguns opinadors consideren “turisme de luxe” que uns multimilionaris vinguin a fer carreres il·legals amb cotxes d’alta gama (la coneguda com Gumball 3000), deixant-se pel camí més de 100 multes per excés de velocitat i una ingent quantitat d’escombraries al port.

“Rècord” és la paraula repetida a tots els àmbits, però només uns pocs semblen advertir les conseqüències. El gremi de vigilants, per exemple, alerta dels perills de les aglomeracions i fins i tot els hotelers es lamenten pel previsible “boom” de les cases vacacionals. Aquesta preocupació, tot i que no és vers la població general, fa palpable que a l’illa s’estan superant (si no s’havien superat ja) uns límits insostenibles. Eivissa es converteix en la ciutat balear més cara on comprar-se una casa. Algunes organitzacions reconeixen tímidament la possibilitat de morir d’èxit, però ningú ofereix alternatives a la massificació. La Federació Hotelera, com si no passés res, reclama encara més diners per a promoció turística. L’optimisme amb que el sector veu la temporada contrasta amb el pessimisme de la gent treballadora i les organitzacions mediambientals: es dupliquen els contractes de menys d’un mes, la xifra d’aturats es duplica respecte a 2007, la posidònia continua degradant-se amb fondejos il·legals al Parc Natural de ses Salines, i a Benirràs, que havia patit incendis al 2010 i 2012, s’aprova una modificació de les normes subsidiàries per permetre la construcció de 43 cases més.

“Todo el mundo puede hacer lo que quiera, a todas horas, en todos los lugares, sin importar si es legal o si molesta”
Vicent Torres
President del Consell Insular d'Eivissa (2015-act.)
Promoció turística municipal

És el que es gasta de mitjana cada un dels quatre ajuntaments ‘grans’ de l’illa (Eivissa, St. Antoni, Sta. Eulària, St. Josep). Només les partides pressupostàries específiques per a promoció.

Territori cremat

Segons dades de l’IBANAT, a 2014 es van produïr 22 incendis a Eivissa que van cremar més de 18 hectàrees de territori. La gran majoria causats per negligències.

1
Valor de la posidònia

Infinit és el valor que té la posidònia com a pulmó verd de la Mar Mediterrània. Al litotal eivissenc es continua fondejant sense control i sense por a multes.

─ 2015 ─

L’entrada de “governs del canvi” a les Balears i a tot l’Estat suposa, per a moltes persones una fita important i l’esperança per revertir les desigualtats, provocades per la crisi i fomentades amb receptes neoliberals. L’ecologisme també aspira a frenar la destrucció del territori i protegir els espais més vulnerables. Al 2015, però, l’illa d’Eivissa continua sent devorada per un model turístic insostenible. Les grans línies: Cada cop més turistes pernoctant menys dies, més allotjaments extra-hotelers (legals i il·legals), i menys despesa per turista, tret d’una elit global. Aquest any no s’acaba de cuinar un menú alternatiu.

Es pot dir que 2015 és l’any en que parlar de “rècord” es converteix en tradició. Tres temporades consecutives engreixant xifres d’ocupació hotelera i d’arribada de turistes. Tres temporades consecutives, promocionant un model turístic que més que exclusiu és excloent.

Aquestes institucions, moltes d’elles dirigides per nous partits, no han deixat d’invertir ni un sol euro en promoció turística, ans al contrari, han augmentat, en molts casos, les partides destinades a aquest fi. En canvi, no han pogut (o no han sabut) posar un mur de contenció davant les retallades socials de les legislatures anteriors. L’exemple més clar és el problema de l’habitatge, que arriba a punts insostenibles: Els llits en habitació compartida que es lloguen per 400€. Es disparen les denúncies pels lloguers il·legals (en molts casos, directament, es podria parlar d’estafes), i apareixien els primers casos de funcionaris, amb feina fixa, que no poden allotjar-se a l’illa. Pel que fa al Medi Ambient, la manca de mesures contundents front la llarguíssima sequera i la situació d’emergència als pous (salinitzats per la manca de control de les extraccions privades) posen d’acord gairebé totes les forces polítiques. La prioritat de la nova legislatura havia de ser l’aigua. Tot i així, la xarxa de distribució continua amb serioses deficiències i les dessaladores sense interconnectar o, com la de Santa Eulària des Riu, tancada.

Tres ingredients bàsics de la massificació turística (saturació de serveis públics, generació incontrolada de residus i destrucció del territori) són protagonistes a la premsa gairebé cada setmana. Abocaments incontrolats danyen flora i fauna marina. Fondejos cada cop més nombrosos i concentrats. Incendis evitables no evitats. Col·lapse a les xarxes viàries. Mentre les infraestructures de l’illa han de suportar més d’un 100% d’increment de la població als mesos de la temporada, la convivència entre residents i turistes es fa més complicada. La proliferació de l’oferta de pisos turístics il·legals, l’organització de festes privades (també il·legals) i l’incompliment reiterat de les ordenances de convivència són algunes de les causes per explicar l’augment de denúncies per altercats, sorolls i incompliment d’horaris a molts indrets de l’illa. Per si això no fos suficient per una població resident i temporera que veu com el seu nivell de vida baixa en picat, surt a la llum una estadística esgarrifosa: augmenten un 17% els accidents laborals (i un 21% a Formentera). Abans d’apagar els fogons de la temporada, una enquesta de la Fundació Gadeso treu els colors al sector i considera “Eivissa el pitjor destí de les Balears”.  La principal raó per venir a l’illa, segons diu l’enquesta, és el preu (vols i allotjaments low cost) però la principal queixa, un cop aquí, són les carències de serveis i la degradació del medi, incloent la contaminació acústica. Una enquesta, de postres, que vaticina l’esgotament d’aquest model turístic.

“El problema actual no es falta de legislación, es la laxitud en su aplicación”
Josep Marí Ribas "Agustinet"
Alcalde de Sant Josep de sa Talaia (2015-act.)
Un stand com una casa

10m² és l’espai que es pot considerar un “espai per viure” si vens a fer la temporada a Eivissa. A 2016, l’estand d’Eivissa a FITUR era de 200m², 20 vegades més.

€/m²
Eivissa, la més cara d'Espanya

Eivissa és el lloc més car de l’estat espanyol per tenir una casa. El doble que Palma, i més que Donostia, tradicionalment la més cara d’Espanya.

1
"Por tierra, mar y aire"

Nou rècord de passatgers arribats en creuers al 2016, superant la xifra de 2015 que es situava en més de 190.000 persones segons l’Autoritat Portuària de Balears.

─ 2016 ─

A 2016, la sequera mediambiental es complementa amb la sequera d’expectatives per un canvi real pels habitants de l’illa. Les estadístiques es publiquen cada dia perquè les xifres globals, que es tornen a superar, ja no sorprenen a ningú. La resposta institucional parla de “transformar” el turisme. “Limitar” encara és tabú. La dramàtica situació de l’habitatge, la precarietat del mercat laboral i la destrucció del territori arriben a nivells tòxics.

Escoltar la mateixa noticia un any darrera l’altre li resta interès. Això és exactament el que passa a 2016 quan, per tercer any consecutiu, es tornen a fulminar els rècords d’explotació de la nostra illa.

Sens dubte, el recurs més sobreexplotat encara és l’aigua. Les reserves hídriques se situen en el seu pitjor nivell en deu anys i moltes zones de l’illa pateixen l’estiu més sec. Gran part de la població va passant del “ho estam petant” a “pot ser petam”. Els casos d’habitatges irregulars, fins i tot infrahumans, continuen multiplicant-se. La protecció de la posidònia resta en mans d’activistes lluitant contra flotes de iots sense por a ser sancionats. Desenes de milers de cotxes saturen carreteres, platges i espais naturals…

I tot i així, la promoció turística no s’atura: Ara es vol mostrar “l’altra cara de l’illa” si és que n’hi queda alguna. Per primer cop a l’agenda política es parla de “turisme sostenible”, que lluny de significar “trobar un límit sostenible al número de turistes” vol dir fer noves inversions (enfortides per la taxa turística) per “desestacionalitzar, promoure un nou tipus de turisme i millorar infraestructures”. Desestacionalitzar. És a dir, augmentar el número de turistes a l’hivern, la primavera i la tardor, mantenint els nivells de l’estiu. Amb aquesta intenció, neixen iniciatives institucionals com Ibiza Creativa o Ibiza es Wellness. Però la inèrcia és forta i el patró dels darrers anys, amb una majoria de turistes que vol ‘sol i platja’ i discoteques (i una minoria gens irrellevant de turisme d’elit), es repeteix al 2016. La cerca per l’excel·lència com a destí xoca amb la precarietat laboral, que aquest any ha d’assumir la mort d’un treballador al complexe del Hard Rock, i l’augment generalitzat dels accidents al lloc de feina i l’increment dels contractes precaris (de menys d’un mes). Tres de les grans empreses del sector de l’oci nocturn i hoteler, Amnesia, Pachá i Ushuaia, són investigades per frau, amb intervencions espectaculars de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

L’Eivissa de les dues cares no és la de la festa i el descans, sinó l’Eivissa de les dues realitats, la dels rics i la dels pobres. La dels segons no inclou ni iots de luxe, ni mansions en sòl rústic ni sales VIP, i la dels primers inclou barra lliure d’impacte al medi ambient i rebaixes de tot tipus en les condicions laborals de les persones treballadores a càrrec. Però totes dues realitats conviuen en un mateix espai físic, petit, finit i concret, que no admet interpretacions en quant als seus límits físics reals. La privatització d’espais públics, la massificació turística i el malestar social generalitzat són el detonant per a la creació de nombroses iniciatives polítiques i plataformes cíviques a Eivissa, com PROU (Grup d’acció social), CAIN (Col·lectiu artístic de denúncia), SOS H2O (Grup ecologista per l’aigua), Plataforma d’Afectats pels Lloguers, o  Somos la voz (Grup de denúncia del sensellarisme), per posar només alguns exemples, i s’organitzen per primera vegada unes jornades que posen sobre la taula el decreixement turístic, anomenades Closing s’illa, amb participació de l’ABTS de Barcelona i Sense límits no hi ha futur de Mallorca. La necessitat de posar fil a l’agulla a la greu problemàtica de l’aigua uneix per primer cop institucions, empresariat i activistes a l’Aliança per l’Aigua. I aquest any, els excessos del mercat de l’habitatge a Eivissa fins i tot són portada als grans mitjans estatals. Les condicions de precarietat de la classe treballadora, i molt particularment de les dones, amb l’hostaleria com a punta de llança (les “kellys“, cambreres de pis) construeixen noves sinergies que articulen respostes de la societat davant una situació dramàtica i amb molts fronts oberts.

“Hay entre 50.000 y 60.000 personas en la isla que no sabemos dónde se alojan”
Roberto San Esteban
President de la Asociación de Viviendas Turísticas Vacacionales
%
Índex de pressió humana

374.151 persones registrades a les Pitïuses el 9 d’agost de 2016. La mínima, el 26 de desembre,  va ser de 144.313 persones.

Creuers: "durus" a 4 pesetes

Els creueristes deixen a Eivissa 80€ per persona i escala. Només la contaminació del creuer ja equival a 12.000 cotxes, 4 cotxes per creuerista.

+ %
Turisme sostenible = Més turisme?

FITUR 2017 es presenta un creixement del 26% fora de temporada. A FITUR 2018, un 13% més. Ningú s’atreveix a parlar de reduir la temporada alta.

─ 2017 ─

L’any 2017, diu la carta del restaurant, és l’any més “healthy”. S’anuncia una reducció de greixos i carbohidrats de la nostra dieta, amb delícies veganes com les Jornades de Turisme Sostenible organitzades pel Consell. El plat estrella, però, és la participació activa del Govern i les altres institucions públiques a l’Any Internacional del Turisme Sostenible de l’ONU. Londres, Berlín, Madrid, Ginebra… Allà on hi ha una fira de turisme, hi ha un eivissenc sobre la catifa vermella parlant de turisme… sostenible. Amb tanta feina feta, el conseller de Turisme bé es mereixia unes vacances. Seguim sense escoltar, però, la dolça paraula: Límit, capacitat de càrrega… decreixement. 6 anys empassant tot el que se’ns posa al davant no s’arregla amb una lletuga. El banquet no sembla acabar mai.

Res no és tan fàcil com semblava. És una constatació recurrent després de qualsevol pugna electoral, per qualsevol qüestió i en qualsevol país democràtic. Eivissa, en aquest cas, no és l’excepció. Quan un executiu canvia per un altre, el nou equip es troba que les seves promeses no són gens fàcils de complir, i fins i tot, que algunes d’elles són inviables jurídicament. A l’illa, les esperances acumulades de la classe treballadora de donar un nou rumb a la política, i per tant, de millorar la seva qualitat de vida, s’han diluït com un terròs de sucre. L’habitatge, les condicions laborals, la sequera, la posidònia… amb dades objectives, no es pot dir que l’any 2017 sigui millor que els darrers cinc. Sobre si es gestionen millor ara o abans les engrunes de pa del possible, és un debat en que no entrarem. L’únic que podem dir, en matèria de sostenibilitat turística, és que les institucions han participat, sense escatimar recursos, a la ITB de Berlin, a la WTM de Londres, a la clausura de l’Any del Turisme Sostenible a Ginebra i, es clar, a FITUR a Madrid. A les delegacions internacionals, habitualment conformades per càrrecs electes, tècnics, empresaris, experts del sector, etc, s’hi afegiren fins i tot dos cans eivissencs, segons diu la premsa, per “contrarrestar els efectes negatius del Brexit”. I és que res no és tan fàcil com sembla, almanco per un govern novell. Vist amb perspectiva —deu pensar l’exconseller de Turisme—, hagués sigut millor no acceptar aquell viatge pagat al Carib, i passar a la història com l’implantador de la taxa turística i l’ideòleg del “turisme sostenible”. Però l’any 2017, a aquest concepte políticament correcte li sorgeix un fort i inesperat competidor: La “turismofòbia”. L’anàlisi semàntic del terme fa evident que no es tracta d’una “fòbia” (entesa com a “odi” al turista), sinó un terme periodístic, tendenciós segons els afectats, per descriure les accions de protesta contra la massificació turística i la gentrificació dels barris. I és que l’acceptació per part de la població general del relat crític amb el turisme, elaborat per entitats com l’ABTS a Barcelona o Ciutat per qui l’habita a Palma, feia indispensable inventar-se un terme nou, amb el qual redefinir el resident-activista, no com una persona que reivindica justícia per viure millor i seguir vivint on ha viscut sempre, sinó com una persona insolidària i racista, violenta amb els visitants, i perjudicial per a l’economia (la dels empresaris, especialment). Queden pel record de 2017, i per l’hemeroteca, les pintades a Palma, “Tourists Go Home, Welcome Refugees” (sospitosament, la part dels refugiats va ser obviada a molts mitjans) i a Barcelona, “El turisme mata els barris”. A Eivissa se’n van donar algunes rèpliques, minoritàries però representatives. Altres accions reivindicatives han estat específicament illenques, com la familiar “Recuperam ses platges amb truites pageses” de PROU, que consisteix simplement a fer-se amb l’espai públic. PROU reivindica les platges, amenaçades per la privatització de mansions i beach clubs; igual que a Barcelona, s’organitzen trobades a places i espais urbans de la ciutat, sota el nom de “Fem Plaça”. Altres col·lectius, com Xiringuito Teatre, denuncien la situació de moltes dones amb performances com En Ibiza hay Trata. El discurs crític de 2016, on es començava a parlar de límits i de “decreixement”, es fa més evident que mai al 2017, amb la participació de Carlos Taibo a les Jornades Desobedients organitzades per l’Associació Mal del Cap. No oblidem mencionar el cas d’un jove raper eivissenc desfogant la seva ràbia a youtube amb el tema “Ibiza”. De nom artístic ‘Siker’, és un dels rapers investigats a l’Audiència Nacional per les seves lletres combatives i incòmodes amb el poder. El monocultiu turístic, segons pot deduir-se de les dades aportades per l’anuari Tot Inclòs, és l’origen de la majoria de problemes socials de les Balears, com l’accés a l’habitatge, la temporalitat i precarietat dels contractes, l’escassetat d’aigua i la pujada dels preus en els productes bàsics. El lloguer il·legal de pisos i llits a turistes i persones treballadores de temporada, la mobilitat, la gentrificació de barris i comerços, com l’actual procés de S’Alamera / Vara de Rey, de Sa Penya, del Teatre Pereira, o la desprotecció del medi rural, no poden abordar-se individualment, sinó que formen part d’una mateixa recepta. Dels ingredients i la manera de cuinar-los, depèn que pugui sortir un plat saludable i profitós per tothom.
“Si ens conformem amb aquest model turistic, morim”
Neus Escandell
Professora de l'Escola de Turisme d'Eivissa
/1
Turistes per resident

Eivissa ja té a una proporció de 26 turistes per habitant, la segona xifra més alta del món, amb l’agreugant de la insularitat.

%
Part del salari per pagar el pis

El 82% del salari mitjà dels eivissencs i eivissenques se’n va íntegrament a pagar el lloguer. La UE recomana no passar del 40%.

Litres d'aigua per habitant al dia

En una illa sense aigua pròpia, ens permetem el luxe de consumir un 14% més d’aigua que a la península.

Les opinions són diverses però la sensació de col·lapse i esgotament sembla ja generalitzada. La majoria de la població està d’acord amb la importància del turisme però s’ha trencat el consens sobre el model. En aquest número de Garrova hem intentat fer un anàlisis de les darreres temporades per poder contextualitzar i veure quines han estat les actuacions que ens han portat a la situació actual. Les polítiques aplicades els últims anys, suposadament destinades a reduir les conseqüències de la crisi econòmica, només han aconseguit afavorir una part minoritària de la població i, paradoxalment, empobrir la majoria, a més de perjudicar greument el territori tant terrestre com marítim. Per justificar les accions polítiques o la manca d’actuacions ha estat habitual l’argument que la recuperació implicava patiment, que els canvis són lents, que les lleis arriben fins on arriben i que la gent treballadora té sort de comptar (aquí més que enlloc altre), amb una industria que dona feina: el turisme. Aquest mateix menú ja ha empatxat altres ciutats com Barcelona o Palma i ha sigut el detonant de protestes i exigències per part de la població resident. Al 2018 la situació segueix sent límit, i no sembla que el fet que l’any passat fos l’Any Internacional del Turisme Sostenible, hagi canviat sensiblement la situació. La recepta per aconseguir aquesta sostenibilitat, econòmica, mediambiental i social, és un plat difícil, però en sabem els ingredients imprescindibles: Combatre la pobresa i les bretxes econòmiques i salarials, protegir el planeta i els seus recursos finits i garantir la llibertat de les persones a viure de forma estable al lloc on viuen, amb una bona cohesió social, i la garantia dels drets en salut, educació, mobilitat i perspectives de futur. 

I per acabar, el clàssic qüestionari de satisfacció,
respost per 4 eivissencs i eivissenques de perfils ben diferents.

Gràcies per la vostra visita.

Comment cards

a) Quin impacte veus que té en l’economia local la promoció turística?
Si la promoció turística que es fa és bona, crec que repercutirà favorablement a l’economia local. La major part de l’economia de l’illa està conectada pel turisme, tot i que siguin negocis que no estiguin plenament enfocats cap al turista. Si ve gent de qualitat que vulgui provar la gastronomia, per dir un exemple, els restaurants típics es veuran afavorits. De la mateixa manera que si hi ha una bona temporada, la gent que es dedica al turisme tindrà poder adquisitiu per poder consumir en aquests restaurants durant l’hivern.
b) Creus que la promoció turística ha de ser prioritària a Eivissa?
I tant, segurament guanyarem en turisme de qualitat envers el de quantitat. A Eivissa se la coneix per una part del que pot oferir: discoteques, platges on passar la resaca, beach clubs i més festa. És una pena que els verdaders encants estiguin amagats i només els turistes que els interessa investigar es deixin perdre per ells. Alguna vegada he discutit amb algún amic o conegut de fora que ha vingut a Eivissa i no l’ha agradat perquè només ha vist la part de desenfrè que he comentat abans. I clar, això em toca la fibra, que s’hagi perdut l’encant real de l’illa i tingui una opinió distorsionada per mor d’això. 
c) Què suposa pel teu dia a dia que cada cop arribin més turistes?
Suposa que cada estiu vulgui desaparèixer un mes de l’illa. L’estiu passat va ser apoteòsic, no donava crèdit al que veia. Repeteix el d’abans: necessitem més turisme de qualitat i menys el de quantitat. Eivissa està saturada, no dónen més de sí ni els serveis privats ni els públics (com per exemple la neteja o els serveis d’abastiment d’aigua). Crec que si seguim així tenim totes les de perdre, ja que venir de vacances a una illa totalment aglomerada no és cap atractiu, sobretot pels turistes que realment ens interessen.
d) Què creus que és el que més ha canviat de l’Eivissa de fa 10 anys?
La mania de convertir-ho tot en VIP i en beach club. Recordo una Eivissa espiritual, màgica, un lloc on desaparèixer, on trobar pau. Ara a qualsevol cala hi ha música que no et deixa descansar, venedors ambulants intentant fer el seu estiu a base d’aprofitar-se dels turistes, llocs que s’han convertit en VIPs amb preus desorbitats perquè ells també volen fer el seu “agost” i gent que encara que no tingui un poder adquisitiu per aquells llocs, volen fer una mica de postureo i fer-se la foto de rigor per les xarxes socials… Patètic tot. Hem arribat a tal punt d’aglomeració que, ajudats per blogs i pàgines de facebook, ja ni tan sols hi ha racons secrets o aïllats on poder fugir dels turistes… Perquè fins allà també arriben.
e) Com creus que serà Eivissa d’aquí 10 anys?
Crec que, o es comença a canviar el model turístic a passos agegantats, o ens anem a pique. La bombolla d’Eivissa feia temps que s’estava inflant, i ara hem arribat al punt que està explotant. Desprès vindran les lamentacions i el recordar aquells bons temps, però entre tots s’ho estan guanyant. Aquí tothom vol aprofitar-se al màxim de la gallina dels ous d’or, fins que deixi de posar-los.
a) Quin impacte veus que té en l’economia local la promoció turística?
La majoria de l’economia de l’illa la genera el turisme, encara que a les zones dels hotels amb “tot inclòs” els petits negocis moltes vegades no surten endavant.
b) Creus que la promoció turística ha de ser prioritària a Eivissa?
Sí, però una promoció turística de qualitat com a la zona de Santa Eulària, no com a Sant Antoni o Platja d’en Bossa. Una promoció que no estigués només enfocada a la nit sinó a conèixer i apreciar tot el que té l’illa.
c) Què suposa pel teu dia a dia que cada cop arribin més turistes?
Jo visc d’això, m’interessa que hi hagi turisme i que la temporada s’allargui. Això no treu que, com visc a Platja d’en Bossa, vegi com està tot de brut, inclosa la platja.
d) Què creus que és el que més ha canviat de l’Eivissa de fa 10 anys?
Fa 10 anys podies trobar alguna cala on estar tranquil·la i preus més baixos, ara tot està enfocat pel turisme de luxe. Sobretot es nota a les platges, l’estiu passat vaig anar a Cala Bassa després de molts anys i ja no torno.
e) Com creus que serà Eivissa d’aquí 10 anys?
Que perdrà tot l’encant que sempre havia tingut. I encara que jo visqui del turisme, casi he nascut aquí, i em fa pena veure com està quedant la nostra illa.
a) Quin impacte veus que té en l’economia local la promoció turística?
L’economia local, com a la resta de l’illa depèn directament o indirectament del turisme en gran part, afectant a un gran nombre de persones que depenen del turisme perquè treballen per a empreses relacionades d’alguna manera o altre, amb oferir serveis als turistes o perquè son empresaris.
b) Creus que la promoció turística ha de ser prioritària a Eivissa?
El turisme és el motor econòmic d’Eivissa i la promoció s’ha d’entendre en un àmbit extens, no només significa fer accions per atraure més turisme, si no també com atenem als turistes que ja venen a visitar-nos: quin tipus d’informació volem donar, què volem potenciar, quines experiències volem oferir al visitar un destí tan meravellós com Eivissa, etc. Amb l’objectiu de fidelitzar un turisme que estimi, i cuidi com seu, el lloc on ha decidit anar de vacances.
c) Què suposa pel teu dia a dia que cada cop arribin més turistes?
L’equilibri entre residents i turistes és essencial, perquè el turisme és la font d’ingressos més important que tenim però és imprescindible dissenyar estratègies i treballar molt per no alterar aquest equilibri, ja que l’ocupació és molt alta i això econòmicament és positiu però és necessari invertir molt més en infraestructures i serveis de tot tipus, per poder atendre correctament als visitants i al mateix temps respectar i atendre les necessitats dels residents. Estam a una illa amb una limitació territorial i això limita el creixement, i és responsabilitat de tots conservar i millorar el que tenim.
d) Què creus que és el que més ha canviat de l’Eivissa de fa 10 anys?
La població s’ha duplicat i l’ocupació ha crescut molt en 10 anys, hi ha més oferta també, més hotels, més restaurants, més oci… Gràcies al turisme no hem patit tant la crisi econòmica com la resta del país però, és evident que ara s’ha arribat a un punt en el qual s’ha de decidir cap a on es vol anar, vist les conseqüències de tenir un turisme que creix i sembla que seguirà creixent, es fa necessari un model sostenible a tots els nivells, equilibrat i respectuós amb la ciutadania, els visitants i el medi ambient.
e) Com creus que serà Eivissa d’aquí 10 anys?
Crec que vindran canvis positius i es decidiran plans estratègics a llarg termini, per evitar els problemes d’habitatge, saturació, seguretat, etc. perquè totes les administracions públiques són molt conscients de les necessitats, i la voluntat és arreglar els problemes i treballar amb nous models per evitar problemes futurs i que es pugui continuar amb el turisme com a principal motor econòmic però ajustant al màxim totes les variables, per aconseguir un equilibri a tots els nivells.
a) Quin impacte veus que té en l’economia local la promoció turística?
Ara estam vivint uns anys de bonança, s’ha de seguir promocionant Eivissa en els aspectes que no és coneguda: senderisme, ciclisme, pràctiques de contacte amb la natura… No tenim oferta cultural com a Florència o Roma però s’està fent una feina molt interessant per part de les institucions per promocionar la xarxa de museus de l’illa.
b) Creus que la promoció turística ha de ser prioritària a Eivissa?
Sí. Vull assenyalar que el nostre principal mercat estranger és el britànic. Al maig hi ha hagut un 13,4% de baixada del turisme germànic. El mercat escandinau es limita a clients suecs. Hi ha altres mercats on s’ha de fer promoció, com el francès. Allà hi ha per fer-hi feina. S’ha d’estar present a WTM, ITB, FITUR i altres fires del mercat belga i holandès. Tot això tenint en compte que s’han de diversificar els mercats.
c) Què suposa pel teu dia a dia que cada cop arribin més turistes?
En èpoques de menys demanda, hi haurà hotels que tindran dificultats i podrà haver disminució d’empleats. Si es permet que es pugui llogar en edificis residencials, els residents no es podran emancipar i s’haurà de seguir construint més i consumir territori. Més infraestructures, la pèrdua de l’atractiu. Totes les patronals i sindicats van fer una roda de premsa conjunta dient que realment llogar turistes a edificis residencials és fer negoci de forma il·legal perquè nosaltres hem de tenir tota una sèrie de permisos. Hi ha molta oferta il·legal i no es compleixen normatives en quant a seguretat i higiene.
d) Què creus que és el que més ha canviat de l’Eivissa de fa 10 anys?
Nosaltres el que notam és que hi ha molts clients que es queixen de la saturació a platges, carreteres… No es pot aturar la lliure circulació però es poden fer altres coses com desincentivar el lloguer a turistes en edificis residencials. Ara hi ha molts fraus pensant que s’ha llogat una cosa que o no existeix o no és el que es pensen que s’ha llogat. Si hi ha voluntat política es poden fer coses.
e) Com creus que serà Eivissa d’aquí 10 anys?
Dependrà que realment de què els que governin, siguin del partit que siguin, mirin per l’illa d’Eivissa i no pels seus interessos dels seus partits estatals.

Entrevistes realitzades per Garrova a l’estiu de 2017.

Una iniciativa de

Juanjo Ribas i Pau Kokura

amb la col·laboració de

Paola García i Fran Ramírez

Amb el suport de:

Si t’ha agradat, comparteix!