El menjar és a taula! La temporada turística està en marxa i ja tenim el foc ben encès. Mentre les famílies treballadores han sobreviscut a un altre hivern poc generós en ofertes laborals, les institucions i les empreses turístiques ja han posat l’oli a escalfar. A principis d’any es va celebrar a Madrid una nova edició de FITUR, la fira de turisme més important de l’estat espanyol, i, tal com prometia, va oferir el menú més golós pels addictes a la promoció turística. Com ja és habitual, Eivissa va participar per partida doble, amb el seu stand i dins del de Balears. Als grans empresaris del sector i a polítics de tot el món se’ls va oferir un tast de l’illa i van poder picar d’entre tota l’oferta, que els organitzadors asseguren és bona, polida i variada. Ara bé, com amb les tapes, petites dosis són delicioses, però si piques massa i sense control pots patir conseqüències desagradables. Després de les darreres temporades, llargues i massificades, Eivissa ha quedat empatxada. Aquest any 2018 s’enfronta a un nou estiu que segueix, si fa no fa, pel mateix camí. Institucions, societat civil, teixit empresarial i activistes tenen impressions ben diferents respecte als límits de l’illa i, com amb el menjar, n’hi ha per tots els gustos. Però alerta! Als restaurants, la llei obliga a informar dels al·lergògens i els preus han d’estar ben visibles a la porta d’entrada. És així quan parlem del sector que “dóna de menjar l’illa”? Es correspon la fotografia del plat amb la realitat que es serveix? Us proposem un repàs a les últimes temporades turístiques, a veure si descobrim què ha provocat, a més d’un, aquest mal de panxa.
Unes xifres d'aperitiu:
Cinc-cents milions és el que va facturar l’oci nocturn al 2017, un 4% més que 2016. El sector preveu créixer encara un 10% més.
Al 2018, Eivissa rebrà 1.821.579 euros per a promoció i 425.000 més per a formació turística. Un 34% més que al 2017.
Tot i ser la comunitat amb “millor” creixement econòmic, a Balears el poder adquisitiu ha baixat un 4,5% en 5 anys.
Menús de temporada
─ 2012 ─
El plat de 2012 es caracteritza per l’exclusivitat dels ingredients que ofereix l’illa, que bat rècords històrics. Tot i que s’estava coent una salsa picant, amb l’aniversari del 15M i les respostes socials a la crisi econòmica, les elevades temperatures i les obligacions laborals de l’estiu van evaporar-la abans de temps. En tot cas, no encaixava amb els plans del chef per “reactivar l’economia”.
El Consell va retallar més de dos milions d’euros del seu pressupost per complir la Llei d’Estabilitat. Entre d’altres, van deixar sense obrir l’escoleta de Can Nebot.
El 25% dels contractes laborals de l’illa d’Eivissa estan en frau de llei, segons dades del Govern Balear. A més, es calcula que el 46% dels contractes legals són temporals.
Tot i els grans gestos, la indústria balear no destina ni un 0,5% a la preservació del medi ambient, segons dades publicades l’any 2010.
─ 2013 ─
La deconstrucció de l’estat del benestar no passa desapercebuda. La crítica gastronòmica es desfà en elogis, amb titulars de nous rècords d’afluència i d’ocupació. El “lideratge” de l’economia balear a nivell estatal i, dins d’aquest, el motor eivissenc, no poden amagar, però, les conseqüències de la massificació: Col·lapse dels serveis públics bàsics, seriosos problemes de convivència i destrucció incontrolada del territori. Si l’any passat us va agradar, dues tasses.
All islands in one és l’eslogan que es tria a 2013 per a promocionar les Illes Balears. Des de “Ibiza” (mai és Eivissa quan es tracta de promoció turística) es fan spots publicitaris aprofitant el mateix missatge: en pocs minuts es mostra una illa idíl·lica, plena de tradició i cultura, amb platges tranquil·les on gaudir d’una naturalesa única i realitzar, amb comoditat i sense complicacions, l’esport que més t’agradi.
Aquesta imatge contrasta, però, amb la que es troben les persones que vénen a l’illa aquest estiu, que veuen com l’oferta hotelera i les platges es saturen mentre la premsa celebra que, ja al juliol, es superen els 3 milions de passatgers a l’aeroport.
La postal idíl·lica que es mostra al vídeo xoca amb la realitat. Greenpeace publica un estudi on indica que Sant Josep (el municipi amb més litoral d’Eivissa) està entre els deu municipis amb la costa més destruïda de tot l’Estat. Sant Antoni, per la seva part, regularitza 18 construccions il·legals a sòl rústic. Platges com les de Comte es converteixen en grans càmpings il·legals i durant tot l’estiu es recullen tones de residus per tot el litoral, tant mar endins com a l’interior. La tranquil·litat que es promocionava era difícil de trobar i eren habituals les queixes veïnals per l’elevat volum de les festes (legals i no) i pel tràfic dels avions.
Les retallades al sector públic i la saturació estiuenca havien col·lapsat els serveis sanitaris. L’hospital de Can Misses, l’únic centre hospitalari a les pitiüses, va rebre gairebé 15.000 casos durant juliol i agost, i milers de persones havien perdut l’assistència sanitària garantida. A la versió edulcorada de la realitat, però, el sector empresarial presumeix que Eivissa i Formentera són les úniques illes de Balears on augmenta el PIB i presenten una nova i ambiciosa aposta per “continuar” recuperant l’economia: el primer complexe Hard Rock Hotel d’Europa (que obrirà el 2014). Així, 2013 és l’any on s’aposta definitivament pel turisme de luxe, també amb l’arribada de més creuers i vaixells de més eslora i més selectes. En aquest sentit, el Port “Marina Ibiza” es posiciona com un dels nou ports més luxosos del món, on s’atraca per primer cop un megaiot de 244 milions d’euros. Aquesta bretxa econòmica i social no només s’evidencia amb els residents i amb la gent que arriba a treballar. A partir d’ara també haurem de parlar de classes socials entre els turistes, o com es diu al sector, de diferents “targets turístics”.
160€ val, de mitjana, un allotjament d’hotel. Una entrada de discoteca val entre 40€ i 120€. L’habitació més cara, a un hotel-discoteca, val 5.000€.
100.000 vehicles circulen a l’estiu. Al menys uns 60.000 passen, cada dia, per la carretera de l’aeroport, els mesos més forts de la temporada.
1.847 és la mitjana de pacients que ha d’atendre cada metge d’Eivissa. A infermeria la mitjana és de 1.970 pacients.
─ 2014 ─
Els rècords d’ocupació hotelera i d’arribada de turistes, com era d’esperar, es superaran de nou, però comportaran una de les pitjors situacions en les que es pot trobar una illa: la sequera. Les reserves hídriques cauen fins un 24% de la seva capacitat. Un recurs tan vital com l’aigua sembla no tenir gaire importància pel sector turístic, que un any més continua amb la promoció internacional amb la intenció de portar més turistes: Més embarcacions, més avions, més projectes hotelers, més festes de l’escuma, més camps de golf…
El sector preveu un estiu “optimista”, per mor dels conflictes bèl·lics i la inseguretat creixent a destinacions de la competència, a l’inici del qual destaca l’estrena del Hard Rock Hotel. La seva inauguració comporta un gran esdeveniment que rep centenars de turoperadors, agències de viatges i hotelers, tots valorant el gran potencial de la “marca Ibiza”. L’illa no s’escapa d’una tendència mundial a favor d’un tipus de turisme global més selecte i exclusiu, i que va aïllant poc a poc a la població general dels seus “petits privilegis”, entre d’altres les vacances. La gran majoria de turistes, en no poder assumir unes vacances tan luxoses, recorren en massa a allotjaments extrahotelers. Per l’altra banda, la població resident pateix els embats del mercat immobiliari, que aprofita la gran demanda d’ús turístic per augmentar notablement el preu de tots els habitatges, siguin luxosos o modestos. La gent comença a veure’s, literalment, al carrer, i ja no és infreqüent pels treballadors dormir a furgonetes, a coves o al bosc. Mentrestant, alguns opinadors consideren “turisme de luxe” que uns multimilionaris vinguin a fer carreres il·legals amb cotxes d’alta gama (la coneguda com Gumball 3000), deixant-se pel camí més de 100 multes per excés de velocitat i una ingent quantitat d’escombraries al port.
“Rècord” és la paraula repetida a tots els àmbits, però només uns pocs semblen advertir les conseqüències. El gremi de vigilants, per exemple, alerta dels perills de les aglomeracions i fins i tot els hotelers es lamenten pel previsible “boom” de les cases vacacionals. Aquesta preocupació, tot i que no és vers la població general, fa palpable que a l’illa s’estan superant (si no s’havien superat ja) uns límits insostenibles. Eivissa es converteix en la ciutat balear més cara on comprar-se una casa. Algunes organitzacions reconeixen tímidament la possibilitat de morir d’èxit, però ningú ofereix alternatives a la massificació. La Federació Hotelera, com si no passés res, reclama encara més diners per a promoció turística. L’optimisme amb que el sector veu la temporada contrasta amb el pessimisme de la gent treballadora i les organitzacions mediambientals: es dupliquen els contractes de menys d’un mes, la xifra d’aturats es duplica respecte a 2007, la posidònia continua degradant-se amb fondejos il·legals al Parc Natural de ses Salines, i a Benirràs, que havia patit incendis al 2010 i 2012, s’aprova una modificació de les normes subsidiàries per permetre la construcció de 43 cases més.
És el que es gasta de mitjana cada un dels quatre ajuntaments ‘grans’ de l’illa (Eivissa, St. Antoni, Sta. Eulària, St. Josep). Només les partides pressupostàries específiques per a promoció.
Segons dades de l’IBANAT, a 2014 es van produïr 22 incendis a Eivissa que van cremar més de 18 hectàrees de territori. La gran majoria causats per negligències.
Infinit és el valor que té la posidònia com a pulmó verd de la Mar Mediterrània. Al litotal eivissenc es continua fondejant sense control i sense por a multes.
─ 2015 ─
L’entrada de “governs del canvi” a les Balears i a tot l’Estat suposa, per a moltes persones una fita important i l’esperança per revertir les desigualtats, provocades per la crisi i fomentades amb receptes neoliberals. L’ecologisme també aspira a frenar la destrucció del territori i protegir els espais més vulnerables. Al 2015, però, l’illa d’Eivissa continua sent devorada per un model turístic insostenible. Les grans línies: Cada cop més turistes pernoctant menys dies, més allotjaments extra-hotelers (legals i il·legals), i menys despesa per turista, tret d’una elit global. Aquest any no s’acaba de cuinar un menú alternatiu.
Es pot dir que 2015 és l’any en que parlar de “rècord” es converteix en tradició. Tres temporades consecutives engreixant xifres d’ocupació hotelera i d’arribada de turistes. Tres temporades consecutives, promocionant un model turístic que més que exclusiu és excloent.
Aquestes institucions, moltes d’elles dirigides per nous partits, no han deixat d’invertir ni un sol euro en promoció turística, ans al contrari, han augmentat, en molts casos, les partides destinades a aquest fi. En canvi, no han pogut (o no han sabut) posar un mur de contenció davant les retallades socials de les legislatures anteriors. L’exemple més clar és el problema de l’habitatge, que arriba a punts insostenibles: Els llits en habitació compartida que es lloguen per 400€. Es disparen les denúncies pels lloguers il·legals (en molts casos, directament, es podria parlar d’estafes), i apareixien els primers casos de funcionaris, amb feina fixa, que no poden allotjar-se a l’illa. Pel que fa al Medi Ambient, la manca de mesures contundents front la llarguíssima sequera i la situació d’emergència als pous (salinitzats per la manca de control de les extraccions privades) posen d’acord gairebé totes les forces polítiques. La prioritat de la nova legislatura havia de ser l’aigua. Tot i així, la xarxa de distribució continua amb serioses deficiències i les dessaladores sense interconnectar o, com la de Santa Eulària des Riu, tancada.
Tres ingredients bàsics de la massificació turística (saturació de serveis públics, generació incontrolada de residus i destrucció del territori) són protagonistes a la premsa gairebé cada setmana. Abocaments incontrolats danyen flora i fauna marina. Fondejos cada cop més nombrosos i concentrats. Incendis evitables no evitats. Col·lapse a les xarxes viàries. Mentre les infraestructures de l’illa han de suportar més d’un 100% d’increment de la població als mesos de la temporada, la convivència entre residents i turistes es fa més complicada. La proliferació de l’oferta de pisos turístics il·legals, l’organització de festes privades (també il·legals) i l’incompliment reiterat de les ordenances de convivència són algunes de les causes per explicar l’augment de denúncies per altercats, sorolls i incompliment d’horaris a molts indrets de l’illa. Per si això no fos suficient per una població resident i temporera que veu com el seu nivell de vida baixa en picat, surt a la llum una estadística esgarrifosa: augmenten un 17% els accidents laborals (i un 21% a Formentera). Abans d’apagar els fogons de la temporada, una enquesta de la Fundació Gadeso treu els colors al sector i considera “Eivissa el pitjor destí de les Balears”. La principal raó per venir a l’illa, segons diu l’enquesta, és el preu (vols i allotjaments low cost) però la principal queixa, un cop aquí, són les carències de serveis i la degradació del medi, incloent la contaminació acústica. Una enquesta, de postres, que vaticina l’esgotament d’aquest model turístic.
10m² és l’espai que es pot considerar un “espai per viure” si vens a fer la temporada a Eivissa. A 2016, l’estand d’Eivissa a FITUR era de 200m², 20 vegades més.
Eivissa és el lloc més car de l’estat espanyol per tenir una casa. El doble que Palma, i més que Donostia, tradicionalment la més cara d’Espanya.
Nou rècord de passatgers arribats en creuers al 2016, superant la xifra de 2015 que es situava en més de 190.000 persones segons l’Autoritat Portuària de Balears.
─ 2016 ─
A 2016, la sequera mediambiental es complementa amb la sequera d’expectatives per un canvi real pels habitants de l’illa. Les estadístiques es publiquen cada dia perquè les xifres globals, que es tornen a superar, ja no sorprenen a ningú. La resposta institucional parla de “transformar” el turisme. “Limitar” encara és tabú. La dramàtica situació de l’habitatge, la precarietat del mercat laboral i la destrucció del territori arriben a nivells tòxics.
Escoltar la mateixa noticia un any darrera l’altre li resta interès. Això és exactament el que passa a 2016 quan, per tercer any consecutiu, es tornen a fulminar els rècords d’explotació de la nostra illa.
Sens dubte, el recurs més sobreexplotat encara és l’aigua. Les reserves hídriques se situen en el seu pitjor nivell en deu anys i moltes zones de l’illa pateixen l’estiu més sec. Gran part de la població va passant del “ho estam petant” a “pot ser petam”. Els casos d’habitatges irregulars, fins i tot infrahumans, continuen multiplicant-se. La protecció de la posidònia resta en mans d’activistes lluitant contra flotes de iots sense por a ser sancionats. Desenes de milers de cotxes saturen carreteres, platges i espais naturals…
I tot i així, la promoció turística no s’atura: Ara es vol mostrar “l’altra cara de l’illa” si és que n’hi queda alguna. Per primer cop a l’agenda política es parla de “turisme sostenible”, que lluny de significar “trobar un límit sostenible al número de turistes” vol dir fer noves inversions (enfortides per la taxa turística) per “desestacionalitzar, promoure un nou tipus de turisme i millorar infraestructures”. Desestacionalitzar. És a dir, augmentar el número de turistes a l’hivern, la primavera i la tardor, mantenint els nivells de l’estiu. Amb aquesta intenció, neixen iniciatives institucionals com Ibiza Creativa o Ibiza es Wellness. Però la inèrcia és forta i el patró dels darrers anys, amb una majoria de turistes que vol ‘sol i platja’ i discoteques (i una minoria gens irrellevant de turisme d’elit), es repeteix al 2016. La cerca per l’excel·lència com a destí xoca amb la precarietat laboral, que aquest any ha d’assumir la mort d’un treballador al complexe del Hard Rock, i l’augment generalitzat dels accidents al lloc de feina i l’increment dels contractes precaris (de menys d’un mes). Tres de les grans empreses del sector de l’oci nocturn i hoteler, Amnesia, Pachá i Ushuaia, són investigades per frau, amb intervencions espectaculars de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
L’Eivissa de les dues cares no és la de la festa i el descans, sinó l’Eivissa de les dues realitats, la dels rics i la dels pobres. La dels segons no inclou ni iots de luxe, ni mansions en sòl rústic ni sales VIP, i la dels primers inclou barra lliure d’impacte al medi ambient i rebaixes de tot tipus en les condicions laborals de les persones treballadores a càrrec. Però totes dues realitats conviuen en un mateix espai físic, petit, finit i concret, que no admet interpretacions en quant als seus límits físics reals. La privatització d’espais públics, la massificació turística i el malestar social generalitzat són el detonant per a la creació de nombroses iniciatives polítiques i plataformes cíviques a Eivissa, com PROU (Grup d’acció social), CAIN (Col·lectiu artístic de denúncia), SOS H2O (Grup ecologista per l’aigua), Plataforma d’Afectats pels Lloguers, o Somos la voz (Grup de denúncia del sensellarisme), per posar només alguns exemples, i s’organitzen per primera vegada unes jornades que posen sobre la taula el decreixement turístic, anomenades Closing s’illa, amb participació de l’ABTS de Barcelona i Sense límits no hi ha futur de Mallorca. La necessitat de posar fil a l’agulla a la greu problemàtica de l’aigua uneix per primer cop institucions, empresariat i activistes a l’Aliança per l’Aigua. I aquest any, els excessos del mercat de l’habitatge a Eivissa fins i tot són portada als grans mitjans estatals. Les condicions de precarietat de la classe treballadora, i molt particularment de les dones, amb l’hostaleria com a punta de llança (les “kellys“, cambreres de pis) construeixen noves sinergies que articulen respostes de la societat davant una situació dramàtica i amb molts fronts oberts.
374.151 persones registrades a les Pitïuses el 9 d’agost de 2016. La mínima, el 26 de desembre, va ser de 144.313 persones.
Els creueristes deixen a Eivissa 80€ per persona i escala. Només la contaminació del creuer ja equival a 12.000 cotxes, 4 cotxes per creuerista.
FITUR 2017 es presenta un creixement del 26% fora de temporada. A FITUR 2018, un 13% més. Ningú s’atreveix a parlar de reduir la temporada alta.
─ 2017 ─
L’any 2017, diu la carta del restaurant, és l’any més “healthy”. S’anuncia una reducció de greixos i carbohidrats de la nostra dieta, amb delícies veganes com les Jornades de Turisme Sostenible organitzades pel Consell. El plat estrella, però, és la participació activa del Govern i les altres institucions públiques a l’Any Internacional del Turisme Sostenible de l’ONU. Londres, Berlín, Madrid, Ginebra… Allà on hi ha una fira de turisme, hi ha un eivissenc sobre la catifa vermella parlant de turisme… sostenible. Amb tanta feina feta, el conseller de Turisme bé es mereixia unes vacances. Seguim sense escoltar, però, la dolça paraula: Límit, capacitat de càrrega… decreixement. 6 anys empassant tot el que se’ns posa al davant no s’arregla amb una lletuga. El banquet no sembla acabar mai.
Eivissa ja té a una proporció de 26 turistes per habitant, la segona xifra més alta del món, amb l’agreugant de la insularitat.
El 82% del salari mitjà dels eivissencs i eivissenques se’n va íntegrament a pagar el lloguer. La UE recomana no passar del 40%.
En una illa sense aigua pròpia, ens permetem el luxe de consumir un 14% més d’aigua que a la península.
Les opinions són diverses però la sensació de col·lapse i esgotament sembla ja generalitzada. La majoria de la població està d’acord amb la importància del turisme però s’ha trencat el consens sobre el model. En aquest número de Garrova hem intentat fer un anàlisis de les darreres temporades per poder contextualitzar i veure quines han estat les actuacions que ens han portat a la situació actual. Les polítiques aplicades els últims anys, suposadament destinades a reduir les conseqüències de la crisi econòmica, només han aconseguit afavorir una part minoritària de la població i, paradoxalment, empobrir la majoria, a més de perjudicar greument el territori tant terrestre com marítim. Per justificar les accions polítiques o la manca d’actuacions ha estat habitual l’argument que la recuperació implicava patiment, que els canvis són lents, que les lleis arriben fins on arriben i que la gent treballadora té sort de comptar (aquí més que enlloc altre), amb una industria que dona feina: el turisme. Aquest mateix menú ja ha empatxat altres ciutats com Barcelona o Palma i ha sigut el detonant de protestes i exigències per part de la població resident. Al 2018 la situació segueix sent límit, i no sembla que el fet que l’any passat fos l’Any Internacional del Turisme Sostenible, hagi canviat sensiblement la situació. La recepta per aconseguir aquesta sostenibilitat, econòmica, mediambiental i social, és un plat difícil, però en sabem els ingredients imprescindibles: Combatre la pobresa i les bretxes econòmiques i salarials, protegir el planeta i els seus recursos finits i garantir la llibertat de les persones a viure de forma estable al lloc on viuen, amb una bona cohesió social, i la garantia dels drets en salut, educació, mobilitat i perspectives de futur.
I per acabar, el clàssic qüestionari de satisfacció,
respost per 4 eivissencs i eivissenques de perfils ben diferents.
Gràcies per la vostra visita.
Comment cards
(Professora d'Educació Primària)
(Ajudant de Cuina)
(Regidora de Cultura de l'Ajuntament de Sant Josep)
(President Federació Hotelera Eivissa i Formentera)
Entrevistes realitzades per Garrova a l’estiu de 2017.
Amb el suport de:
(Professora d'Educació Primària)